L'any 476, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, es culmina un procés iniciat dos segles abans, amb la pressió del pobles germànics a les fronteres i les seves incursions, cada vegada més freqüents, en territori imperial. El triomf d'aquests pobles "bàrbars" i la seva organització territorial, marquen el començament del que coneixem com a Alta Edat Mitjana.
En aquest context, l’Església s’anirà consolidant com el poder vertebrador del món cristià.
Però a la península d’Aràbia, l’aparició de l’ Islam i la seva ràpida expansió definiran un nou context, un nou equilibri de forces.
Dues incipients civilitzacions, dues maneres d’entendre el món, dues visions diferents i alhora complementàries que tant passaran per moments de treva, intercanvi i mutu enriquiment com per sagnants i interminables enfrontaments.
La consolidació del feudalisme com a nou sistema econòmic i la piràmide social resultant, on tres grans grups (oratores, bellatores i laboratores) es relacionen en estreta dependència, dona pas al que coneixem com a Baixa Edat Mitjana. En aquest nou període, les millores en la producció agrícola es corresponen amb un increment de les activitats econòmiques i el comerç, en especial a través dels mercats, fara de les ciutats les noves protagonistes. L’eix de rotació es trasllada del món rural al món urbà, i l’esquema feudal tradicional, on la noblesa terratinent acapara el poder, es debilita en favor d’una classe incipient que esdevindrà més i més poderosa: la burgesia.
Les monarquies, sovint afeblides per la pressió del privilegiats senyors feudals, troben en aquesta nova classe social un ambiciós però útil aliat. Davant de la força de les armes, la força econòmica de la burgesia permet als monarques, a canvi de favors i concessions, mantenir-se i fer-se fort, donant un nou tomb a les relacions feudals que durant segles s’havien anat definint.
De mica en mica, i a diferents velocitats, el món medieval es va transformant. En aquesta transformació jugaran un paper fonamental el comerç, amb la recerca de noves rutes marítimes, per una banda, i el canvi de mentalitat, del teocentrisme a l’humanisme, per una altra.
El “descobriment” d’un nou continent, la cursa per explorar i conquerir noves terres, les lluites religioses al bell mig de la Vella Europa, ja no pas contra l’Islam, sinó entre diferentes maneres d’entendre el cristianisme –i la seva gestió per part de l’Església- i els avenços en matèries com les ciències, l’art o la filosofia, transformen profundament els fonaments sobre els que, al llarg de mil anys, el món occidental havia anat construint la seva Història.
L’Edat Mitjana arribava a la seva fi i donava pas a l’Edat Moderna.
D’una i altra tenim coses a dir i moltes més a aprendre. Contem amb vosaltres per fer-ho. Contem amb vosaltres per explicar les històries de la nostra Història!
