anatomia d'un rei

Aquest documental explica l'enigma de la mort d'un dels monarques més emblemàtics de la corona catalanoaragonesa. Un recorregut per la història que comença amb l'obertura i l'estudi d'una de les últimes tombes reials que mai havia estat profanada. Arqueologia, art, medicina forense, genètica, enginyeria, antropologia, restauració i moltes altres disciplines participen en un ambiciós projecte científic.

fes clic per veure el video!

Món Medieval

Pau i treva de Déu

La pau i la treva de Déu són dos moviments impulsats al s. XI d.C. com a resposta als mals usos feudals. Els moviments de Pau i Treva de Déu es consideren l’origen de les Corts Catalanes.

Pau de déu : és el moviment i la institució que el regulava amb el que es garantia el dret de sagrera  consistent en: en un radi de 30 passes d’una església (espai que determina el bisbe quan es consagra l’església) no es pot fer practica de qualsevol acte violent sota pena d’excomunió, encara que se’n tingui dret mitjançant els Usatges de Barcelona. Per això es considera la Pau de Déu com  una garantia contra l’extorsió feudal. També protegia a qui anés o tornés d’un mercat

Treva de déu :moviment i institució medievals que determinaven uns dies de l’any en que, sota pena d’excomunió, es prohibien totes les lluites armades. Aquest dret comprenia: de dijous a dilluns, l’advent i la quaresma fins després de l’octava epifania i Pasqua, els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i les principals festivitats i vigílies de l’any.

Impulsió i propagació :la primera Assamblea de Pau i Treva de Déu va ser a Tolousse (Rosselló) al 1027 d.C. sota la presidència de l’Abat Oliva (principal impulsor dels moviments).Ell va presidir el sínode de Vic on es van consolidar les primeres normes dels moviments. Així els moviments de Pau i Treva es van anar consolidant i propagant per les diócesis catalane i occitanes. Troben els concilis de Niça (104 d.C.) i Narbona (1032 d.C., 1043 d.C. i 1045 d.C.)

Ja en la 2ª meitat del segle XI Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis van ratificar les normes de Pau i Treva i van convocar concilis de Pau i Treva com el de Barcelona (1064 d.C.) o el de Girona (1068 d.C.) Les normes de Pau  i Treva es van incluir als Usatges de Barcelona, encara que la Pau de Déu va pasar a ser Pau del Comte i coses així.

 Alumnes: Víctor, David, Darío, Esteve.

Visigots

FLORINDA LA CAVA ( llegenda sobre la caiguda del món visigot )

A principis del segle VIII d.C., en l'antiga Hispània, ara governada pels visigots, va existir un noble, de la família del Rei Witiza, el nom del qual ha passat a la Història com a sinònim de la més baixa traïció.
Aquest home, va ser el Comte Don Julián.

S'explica que una de les seves filles, coneguda com a Donya Florinda la Cava (paraula derivada de l'àrab i que significa "prostituta"),la  bella donzella de la cort goda de Toledo, tenia per costum banyar-se nua juntament amb les seves dames en les riberes del riu Tajo.
Un dia la noia es va endinsar sola en les aigües fluvials, sense saber que molt a prop, el Rei Don Rodrigo, últim dels reis visigots, l'estava contemplant bocabadat.

Tal va ser el desig del jove Rei que, no podent fer oïdes sordes a la seva desbordant passió, va saltar al riu i en la quietut del lloc, va seduir a Donya Florinda.

El rumor d'aquesta furtiva trobada es va estendre amb rapidesa, fins que finalment va arribar a l'oïda del propi Don Julián, qui es va sentir profundament ofès davant tal afront i va perdre tot control planejant la seva venjança.
D'aquesta manera, el comte traïdor es va aliar amb els fills del mort Witiza, els qui eren pretendents al tron real, per enderrocar a Don Rodrigo.
En la recerca d'aliats per unir-se a la seva causa, Don Julián va pactar amb les forces musulmanes del nord d'Àfrica, lliurant la ciutat de Ceuta, de la qual era governant, al cabdill àrab Musa ibn Nusayr, amb la promesa que les seves tropes li ajudarien a expulsar a Don Rodrigo del poder.
Musa va acceptar el tracte i poc després, sent ja l'any 711, els exèrcits musulmans al comandament del General Tariq ibn Ziyad, creuen l'estret de Gibraltar envaint la Península Ibèrica, per derrotar al Rei Don Rodrigo en la Batalla de Guadalete, on caurà combatent.
No obstant això, trencant la seva promesa, els àrabs no es limitaran a servir de suport a les pretensions del Comte Don Julián, sinó que iniciaran la conquesta de tota Hispània.

La jove Donya Florinda, en assabentar-se de la mort del seu estimat en la lluita i no podent resistir el dolor, es va llançar al riu on aquella màgica vegada tots dos es coneguessin per ofegar-se en les fredes aigües del Tajo.

Diu la llegenda que el fantasma de la Cava, que estava intranquil per saber si per la seva culpa Espanya fou conquistada, va vagar durant anys per aquesta zona de Toledo, causant gran temor a aquells que van jurar haver-hi vist la seva silueta en les nits de pluja i vent en les fosques nits toledanes.

Avui dia, per la Ciutat Imperial, encara s'escolten els ressons d'aquella bella i trista llegenda, i la gent del lloc, encara baixa a visitar aquell lloc on Donya Florinda i Don Rodrigo es van estimar. Aquest lloc  ha passat a la història amb el nom de “Banys de la Cava”.

Alumnes: Ramon A., Albert G., Quim Huerta, Rubén F., Alex de Paz.

Llegint el Pantocràtor

Què tenen en comú El Codi da Vinci, La Búsqueda, les pelis de l'Indiana Jones o sèries com La Cazatesoros? Efectivament! Tots aquests títols estan protagonitzats per gent que s'enfronta a enigmes del passat i ha de posar a prova el seu coneixement dels símbols per resoldre'ls.
Ara que vosaltres esteu esdevenint experts i expertes en la lectura de certs moments de la història, uns proposem "llegir" els símbols d'una de les representacions més emblemàtiques del nostre passat medieval: El Pantocràtor.
Prenent com a punt de partida un dels més populars de les nostres terres, el de Sant Climent de Taüll, us atreviu a fer una lectura de la seva simbologia?

Atenció: Com que sou molts i en sabeu molt, per no acaparar, acceptarem només una característica per comentari!
Animeu-vos!!




Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, cap a 1123

 

Les històries de la nostra Història

L'any 476, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, es culmina un procés iniciat dos segles abans, amb la pressió del pobles germànics a les fronteres i les seves incursions, cada vegada més freqüents, en territori imperial. El triomf d'aquests pobles "bàrbars" i la seva organització territorial, marquen el començament del que coneixem com a Alta Edat Mitjana.

En aquest context, l’Església s’anirà consolidant com el poder vertebrador del món cristià.

Però a la península d’Aràbia, l’aparició de l’ Islam i la seva ràpida expansió definiran un nou context, un nou equilibri de forces.

Dues incipients civilitzacions, dues maneres d’entendre el món, dues visions diferents i alhora complementàries que tant passaran per moments de treva, intercanvi i mutu enriquiment com per sagnants i interminables enfrontaments.

La consolidació del feudalisme com a nou sistema econòmic i la piràmide social resultant, on tres grans grups (oratores, bellatores i laboratores)  es relacionen en estreta dependència, dona pas al que coneixem com a Baixa Edat Mitjana. En aquest nou període, les millores en la producció agrícola es corresponen amb un increment de les activitats econòmiques i el comerç, en especial a través dels mercats, fara de les ciutats les noves protagonistes. L’eix de rotació es trasllada del món rural al món urbà, i l’esquema feudal tradicional, on la noblesa terratinent acapara el poder, es debilita en favor d’una classe incipient que esdevindrà més i més poderosa: la burgesia.

Les monarquies, sovint afeblides per la pressió del privilegiats senyors feudals, troben en aquesta nova classe social un ambiciós però útil aliat. Davant de la força de les armes, la força econòmica de la burgesia permet als monarques, a canvi de favors i concessions, mantenir-se i fer-se fort, donant un nou tomb a les relacions feudals que durant segles s’havien anat definint.

De mica en mica, i a diferents velocitats, el món medieval es va transformant. En aquesta transformació jugaran un paper fonamental el comerç, amb la recerca de noves rutes marítimes, per una banda, i el canvi de mentalitat, del teocentrisme a l’humanisme, per una altra.

El “descobriment” d’un nou continent, la cursa per explorar i conquerir noves terres, les lluites religioses al bell mig de la Vella Europa, ja no pas contra l’Islam, sinó entre diferentes maneres d’entendre el cristianisme –i la seva gestió per part de l’Església- i els avenços en matèries com les ciències, l’art o la filosofia, transformen profundament els fonaments sobre els que, al llarg de mil anys, el món occidental havia anat construint la seva Història.

L’Edat Mitjana arribava a la seva fi i donava pas a l’Edat Moderna.

D’una i altra tenim coses a dir i moltes més a aprendre. Contem amb vosaltres per fer-ho. Contem amb vosaltres per explicar les històries de la nostra Història!